Una cerca a Google amb el concepte “maltractament a xarxes socials” retorna més de 14 milions de resultats. És una pràctica cada vegada més estesa i les xarxes socials prenen mesures per combatre’l. Una de les formes més virulentes de maltractament a la xarxa és el ciberassetjament, l’assetjament o intimidació per mitjà de les tecnologies digitals. Segons UNICEF, aquest comportament és repetitiu i pretén atemorir, fer enfadar una altra persona o humiliar-la[1].
Instagram és la quarta xarxa més utilitzada al món, amb gairebé mil cinc-cents milions d’usuaris actius al mes[2]. A Espanya és la tercera xarxa més utilitzada, majoritàriament per dones (74%). i la segona usada amb més freqüència (gairebé el 70% d’usuaris hi entren cada dia)[3].
Ens els darrers anys el ciberassetjament a través d’Instagram s’ha convertit en un problema que preocupa, i molt, al seu cap, Adam Mosseri, qui va implementant mesures periòdicament per combatre’l.
Recull de titulars sobre ciberassetjament a Instagram. Elaboració pròpia
Fa pocs dies Mosseri publicava un vídeo a Instagram i a Twitter amb les novetats de la xarxa per combatre-hi el maltractament, que s’expliquen més àmpliament al blog de la companyia. Destaca:
- Millora en els bloquejos: es podrà bloquejar un perfil i tots els altres comptes que tingui la persona a qui s’ha bloquejat.
- Activació automàtica de paraules ocultes en els comptes de creador, per protegir els creadors de missatges i comentaris amb contingut ofensiu.
- Ampliació de l’ús de “tocs” (avisos) per fomentar la reflexió abans de dir alguna cosa ofensiva als comentaris o sol·licituds de missatges.
Valoració personal
Des del meu punt de vista, i tenint en compte que ja fa anys que Instagram va implementant mesures per combatre el ciberassetjament, aquestes novetats són, si bé benvingudes i necessàries, insuficients.
Celebro la intervenció en aquesta matèria, que s’ha convertit en un problema social cada vegada més estès. Instagram no és aliena a allò que preocupa els seus usuaris i pren mesures per millorar-ne l’experiència.
El company Omar Herrera (4/11/2022), en resposta a la ressenya d’Elena Agúndez (29/10/2022), fa èmfasi en les vulnerabilitats psicosocials de bona part de les persones usuàries de les xarxes socials: dones que se senten malament amb el seu cos, persones en fase de desenvolupament de la seva autoestima i identitat, etc. Les persones amb més vulnerabilitats són, tot sovint, les més susceptibles de patir ciberassetjament.
Anant a un extrem, resulta especialment esfereïdor com els casos de ciberassetjament, estafes, sextorsions, etc., afecten a les persones més vulnerables, tal com recull el programa 30 minuts “Les amistats perilloses”[4], malgrat al cap i a la fi ningú escapa d’aquesta vulnerabilitat. Si bé el 30 minuts se centra en les aplicacions de contactes, també compara Instagram amb una discoteca: topes amb algú, parles amb l’altre, amb l’altre tens més converses, amb l’altre te’n vas a prendre alguna cosa…, diu Selva Orejón, directora d’OnBranding, qui també alerta que ara s’està molt exposat a patir diversos de maltractaments a les xarxes.
En aquest batibull de xarxes, de persones “assetjables” (si se’m permet el terme), d’assetjadores i d’esforçar-se per mostrar una vida perfecta, BeReal s’erigeix com la xarxa de la realitat, de la veritat. Marta Álvarez (8/11/2022), en resposta a la ressenya de Maria Mayans (28/10/2022), fa referències a les estratègies de BeReal orientades a prendre consciència de mantenir una bona salut mental i a defensar la realitat. Malgrat això, em pregunto: aquesta realitat, allunyada de la mostra de vides ideals, no pot ser perjudicial per a persones que ja pateixen assetjament, si no mostren allò “perfecte” que “necessiten” mostrar més que ningú? No seran motiu de mofa les coses més privades com el seu pijama o la decoració de casa seva, per exemple? BeReal és massa recent com per saber-ho, caldrà esperar una mica de temps per saber-ne la resposta.
També hem vist diversos casos de maltractament a les xarxes no orientats a persones individuals directament (o per motius personals, millor dit), sinó a establiments. La ressenya de Barbara Sedó (1/11/2022) m’hi ha fet pensar quan parla del User Generated Content. Si bé ho fa des d’un punt de vista positiu, què passa quan aquesta ressenya és negativa o es fa amb la intenció d’obtenir alguna cosa a canvi? Segons ella, Tom Fishburne, creador i CEO de Marketoonista, 7 de cada 10 consumidors confien més en l’experiència real d’altri que en el discurs de la marca. Els usuaris, doncs, tenen un poder de persuasió fins fa poc inimaginable. El poden utilitzar pel bé de les marques o també pel seu benefici personal. En aquest sentit, es van fer virals dos vídeos en què s’intimidava i es feia xantatge a propietaris o treballadores d’establiments gastronòmics. Jona Sánchez feia xantatge al propietari d’un establiment de kebabs, induiria els seus seguidors a fer ressenyes negatives de l’establiment si no sopava gratis. El vídeo es va fer viral però va aconseguir l’efecte contrari: els usuaris de les xarxes van ser conscients de l’abús de poder i van omplir Internet amb comentaris positius de l’establiment, tot i no haver-hi anat mai.[5]
El cas del youtuber Borja Escalona, amb molts més seguidors que Jona Sánchez, va intimidar les treballadores d’un local perquè no li cobressin el sopar, ja que ell havia fet un vídeo parlant bé del seu menjar. En el moment en què les treballadores s’hi van negar, les va amenaçar a fer-los arribar la factura de 2.500 € per haver fet promoció del local.[6]
Malgrat això, cal tenir en compte que el públic més susceptible de ser víctima de ciberassetjament és el més jove (infants i adolescents). A Espanya, l’edat mínima per crear-se un compte a Instagram és de 14 anys. No obstant, el 49% d’infants d’entre 12 i 14 anys utilitza aquesta xarxa a l’Estat espanyol[7], fruit de la facilitat de crear-se un compte encara que no s’arribi a l’edat mínima exigida. Val a dir que s’està treballant per implementar nous passos de verificació d’edat, que es començaran a veure als Estats Units i al Regne Unit durant els propers mesos.
En aquest sentit, TikTok també pren mesures per protegir els menors d’edat: estableix l’edat mínima per tenir un compte als 13 anys (tot i que no facilita dades dels seus usuaris reals i The New York Times afirma que s’estima que, només als Estats Units, com a mínim 18 milions d’usuaris de TikTok són menors de 14 anys) i fa privats, de manera determinada, els comptes dels menors de 16 anys, de manera que aquests hagin d’aprovar, un per un, les sol·licituds de nous seguidors.[8]
Amb relació a la víctima i l’agressor, considero que es posa més el focus en la primera més que no pas en l’assetjador. Veig lògic que calgui una denúncia prèvia per part de la víctima que assenyali qui exerceix maltractament, però mesures com les paraules ocultes fan que a un usuari no li apareguin comentaris que poden ser ofensius, però Instagram no els prohibeix directament. O, en cas de repetició, no suspèn el compte automàticament sense que sigui la víctima qui hagi de fer l’acció de bloquejar/denunciar.
Precisament aquests dies s’ha difós molt la campanya del 25N promoguda pel Ministerio de Igualdad, que posa el focus en l’assetjador i els còmplices (els qui callen davant una situació d’assetjament) a partir de frases i casos reals com el creador de continguts a Twitch conegut com El Xokas o el presentador Pablo Motos, entre d’altres[9]. Aquesta campanya pren aquests casos com a referència precisament per la quantitat d’audiència que tenen un i altre. El company Omar Herrera (29/10/2022) recorda que Twitch és una de les plataformes més utilitzades per consumir contingut en directe. Segons Statista el 22% dels usuaris de xarxes socials utilitza aquesta plataforma de manera diària. Com es combat el maltractament en un espai de conversa lliure i en directe entre una persona i milers de persones?
Tornant a Instagram, crec que (com les altres xarxes, de fet) es debat entre aconseguir i retenir com més usuaris millor i els límits ètics de l’ús de la plataforma, tant per part dels usuaris com de l’empresa mateixa, en una època en què els usuaris volen el màxim de likes i de seguidors al seu perfil (i, sovint, prima el “tot s’hi val” per aconseguir-ho).
L’usuari de Twitter Pierre Duchement, especialitzat en seguretat informàtica i ciberassetjament a menors, denuncia casos de ciberassetjament i d’exhibició sexualitzada de menors a les xarxes. Si bé la xarxa principal que tracta és TikTok, també alerta d’aquests perills a Instagram, de vegades promoguts fins i tot pels mateixos progenitors amb la finalitat de tenir més seguidors i més ingressos.
Captura de pantalla del Twitter de Pierre Duchement
En definitiva, la idea d’Iñaki Domínguez (2/22/2022) de poder eliminar tot el rastre d’un mateix a internet no és gens descabellada, tenint en compte els dèficits de les xarxes socials en la lluita contra el ciberassetjament. Per ara, com recorda Ana Rosa García Cabezas (7/11/2022) en resposta a la ressenya de l’Iñaki, només es pot recórrer a l’article 172 ter. del Codi Penal, el qual fa referència a l’assetjament però no incorpora cap referència a les noves tecnologies i, molt menys, a les xarxes socials.
Elements clau del Social Media Plan
En la implementació d’aquestes novetats estan en joc totes les fases del social media plan. Primerament s’ha fet una investigació, una anàlisi de l’entorn, del comportament dels usuaris (el públic objectiu), de la seva experiència (o, millor dit, experiències, ja que no és la mateixa la d’una víctima que la d’un maltractador) i de les seves inquietuds no només envers l’ús de la xarxa sinó també cap a la vida fora d’ella. En aquest cas, la mirada cap al públic haurà estat especialment intensa. També s’haurà fet una revisió interna: què es diu d’Instagram a Internet sobre les mesures de protecció als usuaris? Cal recordar que rep fortes crítiques per la censura d’imatges no ofensives, com una foto d’una artista que va penjar un pantaló tacat de sang de regla o com uns mugrons. Seria estrany no intervenir en els casos de maltractament però sí en allò que es mostra. També cal estar en alerta constant de què fa la competència, en aquest cas TikTok, si comparteix la problemàtica i com ho gestiona.
A partir d’aquesta diagnosi es plantegen uns objectius que, probablement, estaran orientats a protegir els usuaris de maltractament a través d’Instagram i, en un aspecte més ampli, a millorar l’experiència de l’usuari (per retenir-lo a la xarxa). Per aconseguir-los cal dissenyar les accions més adequades a dur a terme i planificar-les en el temps.
La part més visible és la implementació de les accions. És només quan s’executin que es podran aconseguir (o no) els objectius plantejats i resoldre o, si més no, mitigar, la problemàtica detectada a la fase d’investigació. Cal destacar que tan important és l’acció en si com la manera de comunicar-la. El títol del blog “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” (en la seva versió castellana) conté 4 paraules clau: actualitzacions (informació bàsica de què s’ha fet, a més d’interès per a l’usuari), protegir (com a empresa es preocupen dels seus usuaris i els volen protegir), comunitat (tot reforçant així el sentiment de pertinença, d’unió amb la marca) i maltractament (terme ampli, molt utilitzat -normalitzat-, que afecta totes les esferes de la societat, tant en la vida virtual com en la presencial i que, per tant, no és un problema específic d’Instagram o de les xarxes socials, com podria sonar “ciberassetjament”, sinó que és un fenomen social més enllà de les xarxes).
Un cop s’hagi implementat s’aniran fent tests per valorar el grau de consecució dels objectius plantejats inicialment. S’utilitza el bloqueig massiu? S’oculten més paraules? S’ha reduït el maltractament a la xarxa? Quina percepció té l’usuari sobre la xarxa en aquesta matèria? A partir d’aquesta valoració, probablement, es prendran noves mesures o es milloraran les existents.
Innovació
L’element innovador rau en posar les tecnologies a disposició de la resolució (o, millor dit, mitigació) d’una problemàtica social ancestral que s’està accentuant ens els darrers anys. Aquestes mesures no busquen generar més ingressos directes (com podria ser, per exemple, publicar més contingut, millorar la publicitat, etc.) sinó que és conscient d’una problemàtica que existeix molt abans que les xarxes socials (i que aquestes han contribuït a accentuar-la, amb la força de l’anonimat dels usuaris) i ara es posa al servei de la seva comunitat per mitigar-la. Avisos que alerten que el llenguatge que utilitzes no és adequat i pot resultar ofensiu per una altra persona posa davant el maltractador un missatge d’“això que fas no està bé”. Caldrà veure quins resultats s’obtenen amb aquestes mesures i cap a quina direcció evoluciona aquest fenomen.
[1] UNICEF (2022).
[2] Dades de gener 2022. Statista (2022).
[3] Dades de 2022. IAB Spain (2022.
[4] CCMA (28/11/2021)
[5] MARCA (30/12/2021).
[6] PÚBLICO (13/08/2022).
[7] Dades de 2019. 20bits (2019).
[8] ZARZALEJOS, A.. (13/01/2021)
[9] LA VOZ DE GALICIA. (23/11/2022).
Bibliografia
20 BITS (25 de juliol de 2019). Un 49% de los ninos espanyoles entre 12 y 14 años utiliza Instagram, aunque la edad mínima permitida es 14. 20 Bits. https://www.20minutos.es/noticia/3714517/0/ninos-espanoles-instagram-usan-edad-minima-permitida-14-anos/
20MINUTOS (22/11/2022). “Igualdad lanza un anuncio usando frases de ElXokas o Pablo Motos para una campaña en contra de violencia machista”. https://www.20minutos.es/noticia/5078620/0/igualdad-lanza-una-campana-con-comentarios-reales-de-elxokas-o-pablo-motos-para-animar-a-los-hombres-a-erradicar-actitudes-machistas/
ACED TOLEDANO, C. Social media strategy: disseny del social media plan. FUOC.
CCMA (28/11/2021): “Les amistats perilloses”. 30 minuts, TV3. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/les-amistats-perilloses/video/6104215/
DE CEA, P. (25/11/2022): Los zascas a Pablo Motos por su discurso contra Irene Montero: “Paseó a mujeres en ropa interior”. El Español. https://www.elespanol.com/social/20221125/pablo-motos-discurso-irene-montero-paseo-interior/721177969_0.html
DIXON, S. (26 de juliol de 2022). “Most popular social networks worldwide as of January 2022, ranked by number of monthly active users” [entrada de blog]. Statista. https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net/statistics/272014/global-social-networks-ranked-by-number-of-users/
IAB SPAIN (maig 2022). Estudio de redes sociales 2022. https://iabspain.es/estudio/estudio-de-redes-sociales-2022/
INSTAGRAM (23 de juny de 2022). “Presentamos nuevas formes de verificar la edad en Instagram” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/new-ways-to-verify-age-on-instagram
INSTAGRAM (20 d’octubre de 2022). “Actualizaciones sobre cómo protegemos a nuestra comunidad del maltrato” [entrada de blog]. Instagram. https://about.instagram.com/es-la/blog/announcements/creator-safety-tools
LA VOZ DE GALICIA (23/11/2022): “El Xokas responde a la campaña del Ministerio de Igualdad que pone el foco en los agresores sexuales”. https://www.lavozdegalicia.es/noticia/sociedad/2022/11/23/xokas-responde-campana-ministerio-igualdad-pone-foco-agresores-sexuales/00031669194900706329989.htm
Ley Orgánica 10/1995, de 23 de noviembre, del Código Penal.
LORENZ, T. (15 d’octubre de 2018). “Instagram has a massive harassment problema” [entrada de blog]. The Atlantic. https://www.theatlantic.com/technology/archive/2018/10/instagram-has-massive-harassment-problem/572890/
MARCA (30/12/2021): “El vídeo viral de un Tiktoker que intentó chantajear a un hostelero en medio de un directo”. https://www.marca.com/buzz/2021/12/30/61ce1dc522601d1c2a8b45d0.html
MINISTERIO DE IGUALDAD (21/11/2022). “Igualdad presenta la campaña “¿Entonces Quién?” con motivo del 25N, Día Internacional para la Eliminación de la Violencia contra las Mujeres”. https://www.igualdad.gob.es/comunicacion/notasprensa/Paginas/igualdad-presenta-campana-25n-entonces-quien.aspx
PÚBLICO (13/08/2022).: “El ‘youtuber’ Borja Escalona pretende comer gratis en un restaurante y amenaza con pasar una factura de 2.500 euros “por hacer promoción””. https://www.publico.es/tremending/2022/08/13/el-youtuber-borja-escalona-pretende-comer-gratis-en-un-restaurante-y-amenaza-con-pasar-una-factura-de-2-500-euros-por-hacer-promocion/
STATISTA [en línia] [consulta: 1 de novembre de 2022]. Disponible a https://www-statista-com.eu1.proxy.openathens.net
UNICEF. (Febrer de 2022). “Ciberacoso: Qué es y cómo detenerlo” [entrada de blog]. UNICEF. https://www.unicef.org/es/end-violence/ciberacoso-que-es-y-como-detenerlo
ZARZALEJOS, A.: (13/01/2021): “TikTok convierte en privadas todas las cuentas de menores de 16 años para intentar demostrar que protege a los niños en su red social”. Business Insider. https://www.businessinsider.es/tiktok-convierte-privadas-todas-cuentas-menores-16-anos-790121
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Buenas tardes Clara,
Como Social Media Manager del Museo del Prado, en los próximos días te haré llegar una propuesta para evaluar la viabilidad ética y legal de la estrategia planteada a la empresa. En esta se prestará especial atención a aspectos que no supongan una amenaza para el cumplimiento de los derechos al honor, a la intimidad y la imagen, y derechos de autor y protección de datos.
Un cordial saludo y muchas gracias.
Anna Salazar – Social Media Manager del Museo Nacional del Prado